El verb esperar, que s'utilitza habitualment en el sentit de 'restar en un lloc fins a l'arribada d'algú o d'alguna cosa', és transitiu i, per tant, regeix complement directe. Per exemple:

Fa una hora que l'espero (i no Fa una hora que li espero).
Tothom l'esperava ansiosament (i no Tothom li esperava ansiosament).

També és transitiu quan significa que una cosa està en el futur immediat d'algú, és a dir, quan el subjecte no és una persona que realitza l'acció (hi ha un subjecte inanimat). En aquest cas, per tant, també porta un complement directe. Per exemple:

L'espera una prova dura (i no Li espera una prova dura).
No sap la feinada que l'espera quan arribi allà (i no No sap la feinada que li espera quan arribi allà).